Helena, també a mi m’ha cridat molt la teinció la cita sobre tornar de la mort a la vida. Crec que en aquest cas, no està posant per sobre de la Mediterrània, els països freds, sinó que intenta veure’ls de la millor manera possible i fer l’estança més agradable.

De tot el fragment, em quede amb la part més lírica, m’agrada molt com descriu el seu estat anímic relacionant-lo amb un oceà que no és el seu, però on intenta trobar-se com a casa:
“Però les ones són petites, iguals, no hi ha marejada, no s’hi sent l’olor de catàstrofe còsmica que fa l’Oceà, i els vaixells s’hi passegen plàcidament amb un aire d’estar per casa que enamora”

Un plaer compartir els vostres comentaris.

“…els únics països poliglots que existeixen són aquests petits. Un ciutadà d’un país gran considera que amb la seva llengua ja en té prou. Els ciutadans dels països petits tenen l’avantatge, en canvi, de tenir més necessitats, estan obligats a defensar-se.”

Ara, en Pla en diu avantatge de tot! És una estratègia molt seva, però: quan quelcom és comunment admès d’entrada com a espantosíssim o bellíssim, ell li dóna la volta i ho presenta com el contrari, sense immutar-se. Entenc que a molts els pot produir l’efecte que ho fa per provocar i prou. Però jo crec que aconsegueix que t’aturis i et preguntis si potser sí que hi ha una raó, per petita que sigui, de que les coses es puguin mirar des d’una altra perspectiva. Per exemple, avui, la possibilitat que un aparent càstic del cel com ser d’un país petit, esquarterat, interessadament dividit (i a sobre amb el cinisme, la conya marinera que t’acusin de victimista, que ja cansa) és un avantatge. Potser l’avantatge és que s’arriba al cel per la via directa, no ho sé… Ara, a força que t’envaeixin, llengües n’aprens un niu, això sí.

I després hi ha el paisatge danès, és clar, que me n’oblidava. Ha de ser bonic tot allò.

Bon dia a tothom