Comentaris a: Tres cartes de J. Pla a C. Riba (1924 i 1927)

Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Thu, 27 May 2010 15:26:05 +0000

Cartes molt aclaridores i comentaris fascinants. La pregunta del Raimon (¿¿1924 o 2010??) pot semblar òbvia, però per mi ja queda com un clàssic dels comentaris.

La Joana incideix en un tema que a mi m’interessa i diverteix moltíssim: el fet que Pla defensa que cal començar amb el català a les escoles. Em faria molta gràcia veure que en pensen tots aquests votants de certs partits “antinacionalistes” (jo sempre he trobat molt curiós que col·laborar amb les tàctiques colonialistes d’exterminació de la cultura local no tingui res de nacionalisme, però vaja, pot ser que tingui algun problema psíquic de percepció seriós), que tant defensaven un Pla no-catalanista després de llegir aquestes frases. Ha de ser dolorós. Per ells, l’únic català bo seria un català renegat. I ara (llàstima!) resulta que en Pla tampoc ho era de renegat. Quina pena, oi?

Però per als informats això no els vindrà de nou, és clar. No siguem ingenus. No és l’únic fragment escrit on això queda clar. Imagino que aquells bons coneixedors de Pla que serien feliços que el català només s’emprés als aplecs sardanistes, ja saben que se’l fan venir bé, amb la manipulació convenient. No els culpo. Si la manipulació es fa amb art fins i tot els aplaudiré.

Aquí tots sabem de quin peu calcem i que la única manera de fer que la societat doni suport a la teva causa, al teu bàndol (sigui quina sigui) és mentir, manipular, trastocar la història si convé. Aquí no se’n salva ningú, encara que cap dels bàndols ho admeti.

M’agradaria veure per un foradet, però, a aquells que s’esperaven veure a Pla com a un d’aquells indis que feien de guia del seté de cavalleria, de cor. I si va arribar un moment que li va tocar ser-ho, tots sabem que fou perquè els propis membres de la tribu el volien trinxar. De vegades, els catalans podem arribar a ser tan encantadors i agraïts amb els millors dels nostres…

Per: Raimon

Raimon — Mon, 24 May 2010 20:48:11 +0000

“Aquest mes em sembla que em casaré i això em farà posar una mica d’ordre a la vida sentimental.”
¿Algú sap si aquell mes Pla es va casar efectivament? Curiós que no ho tingués gaire clar. Si el fet de casar-se li va fer posar “una mica d’ordre” a la seva vida sentimental o no, ja són figues d’un altre paner.

Per: Pau Badia

Pau Badia — Mon, 24 May 2010 18:53:12 +0000

Tot és vigent, com diuen altres comentaris. La cosa més graciosa és que aquest Pla, jove i fresc, no s’assembla gens a la imatge que se n’ha fet circular, de vell murri i conservador a ultrança. Les coses s’han manipulat molt, però estic segur que, malgrat els anys, l’escriptor era el mateix, no tan diferent com s’ha volgut fer creure. Una meravella de cartes!

Per: Joana

Joana — Sun, 23 May 2010 21:29:18 +0000

Em sembla una idea genial la proposta que li fa Pla a Riba en el fet d’emprar les cartes com a pamflet polític en uns moments on la censura era tan forta, així com la idea que apunta sobre començar el procés de catalanització sentant les bases en primer lloc a l’escola i al peridisme, “dues armes poderoses” per a poder aconseguir aquest procés.

Destacaria tembé el fragment on esmenta que cal enfonsar el castellans de Catalunya.

Helena, a mi també m’ha cridat l’atenció l’última part de la carta i el fet de que afirme que es casa amb la intenció de posar ordre a la seua vida.

Raimon, sembla increïble que aquestes afirmacions de Pla dissortadament encara puguen aplicar-se a la nostra realitat lingüística i social. Unes afirmacions que es feren al 1924 i que encara ara, al 2010 no s’hagen superat.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Wed, 19 May 2010 09:29:55 +0000

Que bo, Raimon! M’agrada també que posis interrogants al principi i al final.

Per: Raimon

Raimon — Tue, 18 May 2010 12:23:42 +0000

“Catalunya és un país sense polèmica i la crítica està podrida per tota mena de febleses i de respectes”
“No podem sortir mai de l’època de les vaques magres i ara el diari rebaixa els sous.”
“el 80% de les persones que escriuen el català no han arribat encara a la realitat”
¿¿1924 o 2010??

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 18 May 2010 08:37:44 +0000

“És convenient tractar amb amabilitat les coses indiferents però s’ha de tractar amb justícia les coses que tenen quelcom”: de la mateixa manera com hi ha persones que és possible de ser amable amb elles, però és impossible d’estimar-les, tal i com ho deia Forster. Allò més important en analitzar una obra que té “quelcom” és ser capaç de fer-li justícia, més enllà de la “genialitat” de la qual se’n riu a la tercera carta. Desconec molts dels autors que cita en aquesta carta, per cert, és una llàstima. Em crida l’atenció l’última part on diu que la paraula que li agrada més de totes és “out”: li “sembla” que es casarà al cap de cop, amb el mateix convenciment que tindria un solteró com Kafka. Però Pla va estar casat, al capdavall, almenys va dur vida de casat un cert temps, que jo sàpiga.