Per: Florenci Salesas

Florenci Salesas — Wed, 30 Jun 2010 04:26:34 +0000

El 1928, malgrat estar a les acaballes de la dictadura de Don Primo de Rivera, les expectatives eren bones. Un moment difícil, però, eh. Pintaven millor a començaments dels anys vint, just quan s’acaba el Quadern Gris. Quin moment tan exquisit va ser, en el sentit que si les circumstàncies haguessin estat un xic més favorables ara potser se’ns podria tractar com a adults, de tut a tu. Política ficció, és clar. El segle XX se n’ha encarregat de destruir un munt d’esperances, una a una. I malgrat tot, la reacció dels supervivents ha generat potser alguns dels fruits més bells de la nostra història. La cultura en aquest país de vegades em dóna la sensació d’una desfilada de moda, amb les més belles models i els vestits més originals, però efectuada dins unes catacumbes, en la més absoluta foscor i anunciada amb nula publicitat (i encara si hem penjat algun cartell d’anunci ens ha vingut el policia que ens l’ha arrencat, no fos cas que el món se n’assabenti). I bé, també és veritat que no totes les senyoretes són tan maques, eh… Però mira, ens entretenim, ni que sigui en petit comité, ves. Som així d’exquisits.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 28 Jun 2010 11:54:27 +0000

Encara ara subsisteix la diferència entre el Born i el Raval a Barcelona. El que no em vull plantejar és si la diferència entre polítics pot ser actualment tan evident com la diferència entre aquests barris, entre la constructivitat i l’esterilitat. El que diu és fill del seu temps, “el color del moment”, però té algunes connotacions, crec.

Comentaris a: Entre el Born i el carrer de Ponent

Per: Florenci Salesas

Per: Helena Bonals