Comentaris a: El nou llunari (almanac 1944)

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Wed, 19 Jan 2011 20:13:25 +0000

Descobriment sensacional que no sé si destarotarà els astròlegs i, de retruc, farà treballar de nits els estudiosos de Josep Pla: “Descobreixen un nou signe del Zodíac: Ofiuco” (http://scur.cat/HEB62Z)

Per: Maria M.

Maria M. — Tue, 18 Jan 2011 18:56:25 +0000

Vaig llegint aquestes notes i la d’avui és divertida de debò. A la vista de la lluna, que demà fa el ple, recordo el 3 de gener de 1919: “La lluna de gener és la més clara de l’any” (“El Quadern gris”). No sé si és veritat, però si ho diu alguna cosa en devia saber.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 18 Jan 2011 14:30:08 +0000

No me’n recordava! Si és el mateix dia i mes d’inici d’”El quadern gris”! Una ignorància estupenda, la meva! Però d’horoscops no en sé ni en vull saber. Sí que és molt divertit aquest text, que li dona la volta als textos habituals.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Tue, 18 Jan 2011 12:55:22 +0000

Pla defineix l’encàrrec de l’almanac de “colloneria”.

Gran colloneria, doncs, i magistral, almenys per dos motius: per l’humor absurd i rodó d’aquests paràgrafs i també perquè ell mateix és el primer crític del seu propi treball, com ja anuncia en la carta prèvia a l’editor de Destino. I, admesa la colloneria, la capgira, hi dóna la volta, ben lluny de l’”estil residual de Falange”.

No sé gaire res d’horòscops, però potser tens raó, Helena, potser Pla era Àries? Ho fos o no, sabia escriure dues mil paraules….

Pla va néixer el 8 de març, l’any 1897.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 18 Jan 2011 12:20:00 +0000

“Alguns, pocs, que hi hagin nascut sabran escriure dues mil paraules amb soltesa i esment. Signe favorable a les persones que sàpiguen donar la volta al temps, i encara més favorable als qui la donin fora de temps”: no sé pas quan va néixer Pla, i desconec la duració dels signes, però aquesta descripció del signe d’Àries se li escauria. Per la facilitat d’escriure, per l’anar contracorrent, i per anar més enllà del temps (fora de temps), tot fixant l’instant immutable en el seu art.