Penso, llegint aquesta entrada, que “un cop de vent et pot fer feliç” que deia una professora a la carrera. La descripció del vent i la mar que fa Pla, són com si ho visquessis, també et fan feliç.

Veig que en l’entrada de 2009 posa “bombolles”, i en aquesta “bambolles”, en el penúltim paràgraf. El diccionari en línea posa que és una “Dissimilació vocàlica de bombolla, segle XIII”, no l’havia sentit mai, aquesta paraula!