Comentaris a: 28 de febrer 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 04 Mar 2019 14:23:03 +0000

Oriol, amb la vostra frase “estigueu ben segura de que en el transcurs de la vida no cal pas arribar a cap sola, ni cintura, ni testa de ningú”, ja esteu reconeixent indirectament que no és que Pla sigui l’excepció amb la seva sola “molt i molt primeta, quasi transparent”, ja que és la de la majoria de persones en aquesta vida.

Per: Oriol

Oriol — Sat, 02 Mar 2019 08:26:30 +0000

Helena, Disculpeu el diàleg, però estigueu ben segura de que en el transcurs de la vida no cal pas arribar a cap sola, ni cintura, ni testa de ningú.
En altre cas ja em direu que feriem l’immensa majoria dels humans?
Feu i desféu a la vostra manera, que ho expliqueu d’allo Més bè!!
Pel que fa al Sr. Pla (el meu besavi era l’apotacàri de la pàgina 106 del seu quadern) jo crec que és discutible la seva qualitat literària, però en tot cas la seva sola en molts aspectes morals, que no afecten la seva validesa artística, era molt i molt primeta, quasi transparent. Aprofito l’avinentesa per agrair-vos els vostres comentaris diaris, fan més completa i agradable la lectura del dietari. També les de quasi tots els participants en el bloc anterior.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 01 Mar 2019 19:32:10 +0000

Oriol,
El meu pare és molt i molt exigent. Com que tot ho ha après sol (el seu pare va morir quan ell tenia un any), és un self-made man amb una idea pròpia i diferent sobre tot. Jo ja puc fer i desfer, mai li arribaré a la sola. Tampoc a la de Pla!

Per: Oriol

Oriol — Fri, 01 Mar 2019 18:30:24 +0000

Helena el vostre pare era un perfeccionista. És d’admirar.
Jo més aviat dels 99 dolentots! Com ara en Pla, no crec que en trobés pas gaires de bolets; tot i que les Gavarres són ben aprop del Mas.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 28 Feb 2019 11:06:42 +0000

Diu Pla sobre Xènius: “El to sona una mica estrany”. Diu Joan Climent sobre Nietzsche i Voltaire: “És el to que fa la cançó”. El to, he sentit a dir alguna vegada, és com trobar la jeia quan vols dormir, o bé, com quan t’estires a la platja i cerques la comoditat amb l’esquena a la sorra. És molt important, doncs, el to, en un escriptor.

M’agrada molt això de no tirar aigua al vi, sinó vi a l’aigua. Em recorda una vegada que, anant a buscar bolets amb els pares, el meu pare deia que no s’hi val a trobar 99 bolets bons i un de dolent o corcat, que això espatlla la cistella, i jo li vaig dir que el més normal és trobar 99 bolets dolents i un de bo.