Comentaris a: 25 de febrer 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Tue, 26 Feb 2019 11:02:43 +0000

Josep,
Al primer curs de la carrera ens va dir un professor que la poesia no pot ser divertida, que divertit és anar de copes. Però en un altre curs, ens van dir que Gabriel Ferrater afirmava que la poesia n’és, de divertida. No sé amb qui em quedo. En el comentari que he fet només he agafat les paraules de Pla, per quedar-me amb el millor, les bones obres i el que és divertit. El que sí que crec és que aquest blog és apassionant.

Per: Josep VALLS GRAU

Josep VALLS GRAU — Mon, 25 Feb 2019 17:32:23 +0000

Llegeixo al post d’avui: “Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida”
Josep Pla, ho sap tothom, era un admirador dels moralistes francesos del divuit: Chamfort, Vauvenargues, La Rochefoucauld… i deia que el punt més alt de la literatura s’havia assolit amb ells. I admirava això d’escriure sentències en frases curtes, que és el que practicaven els cafards. (Tot i que ja sé que parlar d’amiració referint-se al polígraf de Llofriu és, com a mínim, molt agosarat). El senyor Pla em recomanava llegir “aquesta tropa” i també, entre d’altres, Lautréamont. Un dia parlàvem d’aquest últim, i li vaig portar escrit un pensament que em fa pensar molt en el que llegeixo al post d’avui. Diu Lautréamont: “L’home que fos capaç d’inventar un pecat nou, seria venerat en la vida privada i cremat a la plaça pública.”
Estic d’acord amb l’Helena Bonals: participar en aquest blog és… divertit.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 25 Feb 2019 12:50:09 +0000

regorgiten, vull dir. Avui escric des del mòbil, perquè a casa no hi ha llum.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 25 Feb 2019 12:48:33 +0000

Té raó Pla:només resorgiten i tenen rancor els que no tenen salut. Ser feliç i despreocupat costa quan tens un all o una ceba. Justament és quan es té la grip que les parelles acostumen a trencar. Que Pla faci totes aquestes reflexions quan té la grip no és casualitat, doncs.

Quan era jove em volia menjar el món, però ja se sap: “Tota la vida esperant que passi alguna cosa i l’únic que passa és la vida”.

El millor és desitjar les bones accions divertides, com participar en aquest blog.

El “jo, només jo, sempre jo” és al que sembla que es refereix amb aquest “sentit moral” que deixa “de funcionar gairebé instantàniament”, mogut per l’egoisme. El que Pla escriu avui seria una manera de redimir-se’n.