<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 22 de febrer 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=9527" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9527</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9527#comment-15754</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 22 Feb 2019 10:26:19 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9527#comment-15754</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta frase: &quot;Els enamorats —Güell s’ha enamorat d’una senyoreta molt elegant, alta i prima— són valents&quot;, em recorda un comentari que em vaig descuidar, en relació al que sortia en l&#039;enllaç sobre Miquel Ferrà escrit per Pla, de l&#039;anterior entrada: &quot;es mantingué solter durant molts anys, tot i que probablement estigué enamorat sempre&quot;. És això l&#039;important, i no pas arribar a dir que no desitges més el teu marit de tenir-lo sempre al costat. Com en el poema &lt;i&gt;El professor&lt;/i&gt;de Pere Rovira: &quot;D&#039;aquí a pocs anys,/ serà treball la seva joventut,/ record el sentiment,/ ruïna conjugal la nit que els crema&quot;.

Sobre la valentia dels enamorats, &quot;Güell em diu que no val la pena d’amoïnar-s’hi i que només es mor un cop&quot;: això fa pensar en la gràcia de no ser eterns, que el mite de Sísif un dia ja no es repeteixi més. La millor valentia és la que es projecta en la creació sempre. De fet, estar enamorat és molt rendible creativament parlant!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquesta frase: &#8220;Els enamorats —Güell s’ha enamorat d’una senyoreta molt elegant, alta i prima— són valents&#8221;, em recorda un comentari que em vaig descuidar, en relació al que sortia en l&#8217;enllaç sobre Miquel Ferrà escrit per Pla, de l&#8217;anterior entrada: &#8220;es mantingué solter durant molts anys, tot i que probablement estigué enamorat sempre&#8221;. És això l&#8217;important, i no pas arribar a dir que no desitges més el teu marit de tenir-lo sempre al costat. Com en el poema <i>El professor</i>de Pere Rovira: &#8220;D&#8217;aquí a pocs anys,/ serà treball la seva joventut,/ record el sentiment,/ ruïna conjugal la nit que els crema&#8221;.</p>
<p>Sobre la valentia dels enamorats, &#8220;Güell em diu que no val la pena d’amoïnar-s’hi i que només es mor un cop&#8221;: això fa pensar en la gràcia de no ser eterns, que el mite de Sísif un dia ja no es repeteixi més. La millor valentia és la que es projecta en la creació sempre. De fet, estar enamorat és molt rendible creativament parlant!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
