En comptes de dir “m’he emborratxat”, el darrer paràgraf és una mostra de com la forma, allò indirecte, és important. Ja vaig explicar una vegada com a la carrera, perquè vaig fer una menció en filologia catalana, la Lídia Pons ens explicava, no recordo en quina assignatura, però de llengua, que Pla sol ser un exemple de com una frase pot continuar l’anterior sense un lligam exprés amb ella.

Això de la llar de foc falsa és com les cases on ningú llegia i es posava una col·lecció de cobertes sense res dins o com a molt una enciclopèdia, al moble del menjador. Ara ja no cal perquè existeixen els llibres electrònics i la Viquipèdia…