Com diu més avall Alexandre Plana: “tocant de peus a terra i amb el cap voleiadís i irisat”, i també com el que diu Pla d’aquest personatge: “Els seus ulls, d’un blau-grisenc, més que ulls de somniador, són els d’un home una mica cansat de somniar”. Per alguna cosa és més gran que ell. “Té una dolçor de sage, una paciència de savi, el do de l’amistat, una bondat i una comprensió inesgotables”, ja es veu perquè s’hi ha fet amic, això sí que és una amistat ideal!

“Recordo, però, que sempre que hi vaig passar hi vaig veure una noia de dotze o tretze anys, amb uns grans ulls negres immòbils, vestida de drapets, escabellada, asseguda a la voravia, distreta i indiferent a tot el que la voltava”: com la nena del far, és molt misteriosa aquesta repetició.