<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 4 de febrer 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=9382" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9382</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9382#comment-15736</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 05 Feb 2019 09:59:06 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9382#comment-15736</guid>
		<description><![CDATA[Em sembla que no era Ortega y Gasset, sinó Valle Inclán, disculpeu.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Em sembla que no era Ortega y Gasset, sinó Valle Inclán, disculpeu.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9382#comment-15734</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Mon, 04 Feb 2019 11:23:45 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9382#comment-15734</guid>
		<description><![CDATA[Aquest &quot;algo que nadie había contado, pero que no es nuevo para nosotros&quot;: un gran poeta il·lustra el que és obvi. Margarit explica com un poema sembla escrit per a nosaltres a vegades, encara que el poeta i tu no us conegueu. El poeta t&#039;allibera a tu alliberant-se ell mateix. Continuant amb cites en castellà: &quot;yo no digo mi canción sino a quien conmigo va&quot; (dins el Romance del Conde Arnaldos) i &quot;cuando tu vibras es que soy yo que vibro en ti&quot; (crec que ho deia Machado).

D&#039;Ortega i Gasset em va agradar molt un text en què explicava com l&#039;home no en té prou amb l&#039;estar, aspira al benestar.

Sobre aquestes frases &quot;massa mudades&quot; (en el sentit de complicades): &quot;el silenci irreprotxable&quot; (normalment ho serien les paraules, d&#039;irreprotxables); &quot;la beatitud gastronòmica&quot; (allò espiritual i allò més terrenal); la primavera sedant (la primavera la sang altera, més aviat). Són frases que a més de mudades són contradictòries, són oxymorons.

&quot;Demà serà un altre dia&quot;: a mi també em fa tremolar aquesta frase, tinc molta ansietat anticipatòria.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquest &#8220;algo que nadie había contado, pero que no es nuevo para nosotros&#8221;: un gran poeta il·lustra el que és obvi. Margarit explica com un poema sembla escrit per a nosaltres a vegades, encara que el poeta i tu no us conegueu. El poeta t&#8217;allibera a tu alliberant-se ell mateix. Continuant amb cites en castellà: &#8220;yo no digo mi canción sino a quien conmigo va&#8221; (dins el Romance del Conde Arnaldos) i &#8220;cuando tu vibras es que soy yo que vibro en ti&#8221; (crec que ho deia Machado).</p>
<p>D&#8217;Ortega i Gasset em va agradar molt un text en què explicava com l&#8217;home no en té prou amb l&#8217;estar, aspira al benestar.</p>
<p>Sobre aquestes frases &#8220;massa mudades&#8221; (en el sentit de complicades): &#8220;el silenci irreprotxable&#8221; (normalment ho serien les paraules, d&#8217;irreprotxables); &#8220;la beatitud gastronòmica&#8221; (allò espiritual i allò més terrenal); la primavera sedant (la primavera la sang altera, més aviat). Són frases que a més de mudades són contradictòries, són oxymorons.</p>
<p>&#8220;Demà serà un altre dia&#8221;: a mi també em fa tremolar aquesta frase, tinc molta ansietat anticipatòria.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
