<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 26 de gener 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=9337" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9337</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9337#comment-15728</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sat, 26 Jan 2019 13:56:42 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9337#comment-15728</guid>
		<description><![CDATA[Aquest text és ple de contradiccions, i una mentida: Pla serveix per la poesia, no la que té rima, sí per la que entremescla el que es diu (&quot; jo no he aconseguit mai escriure una poesia&quot;), amb com es diu (&quot;escriure en prosa, descriure un qualsevol objecte —un arbre, un bigoti, un conill— és més difícil&quot;), que és allò que fa més poesia de tot, pel poc que en sé.  Fa poc he après què vol dir el ritme intern d&#039;un poema, que no té res a veure amb la &quot;musiqueta&quot; dels poetes de setze anys que pleguen als vint-i-cinc.

Aquest fragment: &quot;l’escriptor ha de fixar sobre un determinat espai de terra, sobre alguna figura concreta, signes que hom creu característics, genèrics, permanents, en el devenir informe de la segregació vital&quot;, em fa pensar en els arquetips en literatura.

La frase que troba especialment poca-solta és cursi en poesia convencional i fora d&#039;ella. &quot;Els escrits que duren donen una sensibilitat genèrica intel·ligible&quot; i &quot;la primera dificultat consisteix a fer-se entendre&quot;: a vegades no s&#039;entén ni el que ha escrit un mateix... Per tant, pretendre que tothom t&#039;entengui és com pretendre que pots agradar a tothom. A vegades cal passar-s&#039;ho pel forro, els altres també s&#039;hi han d&#039;esforçar una mica!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquest text és ple de contradiccions, i una mentida: Pla serveix per la poesia, no la que té rima, sí per la que entremescla el que es diu (&#8221; jo no he aconseguit mai escriure una poesia&#8221;), amb com es diu (&#8220;escriure en prosa, descriure un qualsevol objecte —un arbre, un bigoti, un conill— és més difícil&#8221;), que és allò que fa més poesia de tot, pel poc que en sé.  Fa poc he après què vol dir el ritme intern d&#8217;un poema, que no té res a veure amb la &#8220;musiqueta&#8221; dels poetes de setze anys que pleguen als vint-i-cinc.</p>
<p>Aquest fragment: &#8220;l’escriptor ha de fixar sobre un determinat espai de terra, sobre alguna figura concreta, signes que hom creu característics, genèrics, permanents, en el devenir informe de la segregació vital&#8221;, em fa pensar en els arquetips en literatura.</p>
<p>La frase que troba especialment poca-solta és cursi en poesia convencional i fora d&#8217;ella. &#8220;Els escrits que duren donen una sensibilitat genèrica intel·ligible&#8221; i &#8220;la primera dificultat consisteix a fer-se entendre&#8221;: a vegades no s&#8217;entén ni el que ha escrit un mateix&#8230; Per tant, pretendre que tothom t&#8217;entengui és com pretendre que pots agradar a tothom. A vegades cal passar-s&#8217;ho pel forro, els altres també s&#8217;hi han d&#8217;esforçar una mica!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
