<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 24 de gener 1919</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=9320" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9320</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Josep Valls</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9320#comment-15726</link>
		<dc:creator>Josep Valls</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 24 Jan 2019 16:37:49 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9320#comment-15726</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Entro a la catedral (…) Immersió en un embadaliment immaterial que dura llarga estona…&quot;
Llegint el post aquest matí, no m&#039;he pogut treure del cap, en tot el dia, aquell que amb el senyor Pla vam anar a Girona a veure el bisbe mossèn Jaume Camprodon i després vam entrar, ell i jo, a la catedral. Era una mica més de migdia i la llum d&#039;aquell dia clar com una diapositiva, entrava a balquena dins la gran nau, travessant els enlairats vitralls.
Allà dins, parats com dos estaquirots en un lateral, l&#039;home em va dir alguna cosa relacionada amb el materialisme, com si només la matèria pogués produir exaltacions imaginatives anímiques, i s&#039;embadalí amb els blaus, grocs, morats i vermells que es reflectien al terra. No recordo exactament el que em va dir, però sí el que li vaig dir jo: &quot;Senyor Pla, hem de tornar cap a Figueres, si arribem tard no podrem dinar&quot;.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Entro a la catedral (…) Immersió en un embadaliment immaterial que dura llarga estona…&#8221;<br />
Llegint el post aquest matí, no m&#8217;he pogut treure del cap, en tot el dia, aquell que amb el senyor Pla vam anar a Girona a veure el bisbe mossèn Jaume Camprodon i després vam entrar, ell i jo, a la catedral. Era una mica més de migdia i la llum d&#8217;aquell dia clar com una diapositiva, entrava a balquena dins la gran nau, travessant els enlairats vitralls.<br />
Allà dins, parats com dos estaquirots en un lateral, l&#8217;home em va dir alguna cosa relacionada amb el materialisme, com si només la matèria pogués produir exaltacions imaginatives anímiques, i s&#8217;embadalí amb els blaus, grocs, morats i vermells que es reflectien al terra. No recordo exactament el que em va dir, però sí el que li vaig dir jo: &#8220;Senyor Pla, hem de tornar cap a Figueres, si arribem tard no podrem dinar&#8221;.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9320#comment-15725</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Thu, 24 Jan 2019 11:04:28 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9320#comment-15725</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Potser Linares —penso— és externament tan ben educat perquè és sord&quot;. No sé quin llibre de Pla un dia la meva mare llegia en veu alta, fa molts anys, amb un fragment que vaig retenir, ja sabeu que soc una màquina de recordar cites. Deia alguna cosa així com que, si ignoreu algú quan us fereix o us vol ferir, us trobareu al cap d&#039;una mica que aquesta persona us tractarà sobtadament com un senyor, us portarà en safata. Si ets sord, evidentment no et costarà de ser ben educat perquè et perdràs tota la malícia que sol haver-hi en les paraules dels altres. He llegit alguna vegada que &quot;venjar-se és de febles, perdonar és de forts, ignorar és d&#039;intel·ligents&quot;. Jo m&#039;hi he trobat, en el que diu Pla, i disculpeu el personalisme. Recordo una amiga prou mesquina de dir-me que em dutxés a la platja, que a casa no volia que li gastés aigua, deixant anar de sobte que mai m&#039;havia trobat tan guapa, en els molts d&#039;anys que fa que ens coneixem. En fi.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Potser Linares —penso— és externament tan ben educat perquè és sord&#8221;. No sé quin llibre de Pla un dia la meva mare llegia en veu alta, fa molts anys, amb un fragment que vaig retenir, ja sabeu que soc una màquina de recordar cites. Deia alguna cosa així com que, si ignoreu algú quan us fereix o us vol ferir, us trobareu al cap d&#8217;una mica que aquesta persona us tractarà sobtadament com un senyor, us portarà en safata. Si ets sord, evidentment no et costarà de ser ben educat perquè et perdràs tota la malícia que sol haver-hi en les paraules dels altres. He llegit alguna vegada que &#8220;venjar-se és de febles, perdonar és de forts, ignorar és d&#8217;intel·ligents&#8221;. Jo m&#8217;hi he trobat, en el que diu Pla, i disculpeu el personalisme. Recordo una amiga prou mesquina de dir-me que em dutxés a la platja, que a casa no volia que li gastés aigua, deixant anar de sobte que mai m&#8217;havia trobat tan guapa, en els molts d&#8217;anys que fa que ens coneixem. En fi.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
