—————-

Cada vegada que passo la porta de la universitat penso en la quantitat d’hores que hi he perdut, en les males estones que hi he passat, en el bé que m’hauria pogut fer i no m’ha fet.”

Per sort a mi no em passa el mateix; tinc un bon record del meu pas per la universitat, tant de la factultat de Lletres com de la de Polítiques i Sociologia, però sí que coincideixo amb Pla per les moltes hores perdudes passades a l’escola on vaig vaig passar els anys 1972-1983.

A 20 anys vaig topar amb aquest poema de Richard Brautigan que resumeix molt bé aquest estat d’ànim:

Recordo els milers i milers d’hores
que vaig passar a escola mirant el rellotge,
esperant l’hora del pati, de dinar o de tornar a casa.
Esperant: qualsevol cosa que no fos l’escola.
Els meus professors podrien haver cavalcat perfectament amb Jesse James
per tot el temps que em van robar.

Potser en lloc de ‘Jesse James’ hauria d’adaptar culturalment el poema i posar-hi un bandoler més nostrat? Serrallonga? La v.o. fa:

The Memoirs of Jesse James
I remember all those thousands of hours
that I spent in grade school watching the clock,
waiting for recess or lunch or to go home.
Waiting: for anything but school.
My teachers could easily have ridden with Jesse James
for all the time they stole from me.
Richard Brautigan (1935-1984)

“Tu no has de veure res ni sentir res, però ho has de veure tot i escoltar-ho tot”, li ve a dir un amo al cambrer que treballa per ell a Jo he servit el rei d’Anglaterra, de Bohumil Hrabal. A la carrera de filologia (de quan se’n deia així) no s’ensenya a llegir, s’ensenyen lectures, segons Jordi Julià. Però arriba un moment que tots els germens amagats es mostren a la superfície.