És una ironia com una casa “un front enorme com si hi tingués una llum a dins”, justament perquè d’intel·ligent no ho sembla gaire.

“L’entrada a l’Ateneu m’ha produït un altre enemic”: em sembla que vaig llegir fa temps al Minimàlia o el Rodamots que “Per tenir enemics no és necessari declarar la guerra, n’hi ha prou amb dir el que penses”. A mi, a vegades m’ha passat com a Pla, i no n’estic orgullosa. S’ha de ser piadós i complaent, que deia Forster, en aquesta vida.