Comentaris a: 5 de gener 1919

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 05 Jan 2019 22:30:55 +0000

Jo tinc entès que Pla no es va posar al costat de la República perquè els de la República el volien matar, què havia de fer? I que quan espiava vaixells a Marsella de fet només es dedicava a badar. Quan no el van posar a la direcció de La vanguardia, per posar-hi algú més franquista, va tenir una gran decepció.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Sat, 05 Jan 2019 15:44:33 +0000

Res a dir dels canvis d'indumentària, que són constants. Recordo que un escriptor (crec que era Nèstor Luján) afirmava haver-se sentit sorprès creient que ell, vestit (però no mudat) amb coll i corbata, anava com tothom, com una persona normal, però en realitat l'únic que anava com ell creia normal d'anar, amb coll i corbata, era ell mateix. Alguns comentaris llegits permeten creure que Pla sentia simpatia i admiració per Simenon. Aquí n'apunto uns rastres: "La conflictivitat de la guerra civil espanyola el fan decidir-se a marxar a l'estranger. S'instal·la a Marsella, amb Adi Enberg i, contrari a la República, col·labora amb l'oficina d'informació del polític de la Lliga Josep Bertran i Musitu, a favor del bàndol franquista. A banda d'aquesta activitat política qualificada, sovint sense proves evidents, d'espionatge, visita l'escriptor Georges Simenon, amb qui comparteix la seva visió de la literatura. Del Periódico

Per: Francesc Parcerisas

Francesc Parcerisas — Sat, 05 Jan 2019 12:14:44 +0000

No sabria fer ca comentari sobre la persona de Cervantes.
Els canvis d’indumentària són molt il.lustratius: després dels que descriu Pla n’han vingut d’altres encara més importants: la desaparició dels enagos, de la corbata, la popularització de les sabates d’esport, els pantalons en les dones…
Simenon que, com a persona, devia ser un malalt, és un narrador extraordinari. Un pintor de primera (amb poques pinzellades) i un coneixedor de la psicologia extraordinari. No totes les seves obres són de la mateixa categoria. Jo encara el llegeixo amb gust, si çes possible en les traduccions antigues i un xic maldestres de l’editorial Albor.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 05 Jan 2019 11:24:08 +0000

Sobre Cervantes: "un home mort de fam, de fàstic i de tristesa". Potser sí, però el Quixot és un llibre amb molt de sentit de l'humor, encara que Cervantes no s'arribi a considerar un pícaro. La visió del protagonista exclusivament com a un idealista, un sentimental, és posterior, per part de la crítica. Kundera, a La immortalitat, remarca que Don Quixot era verge com una gran virtut. Això és anar molt a contracorrent, per cert. Qui escriu això, a l'adolescència, llegia moltíssim Simenon. Suposo que hi trobava dosis d'acció, però també molta psicologia, ja començava a llegir per trobar molt més que la narració en si. Després ja no he llegit llibres policíacs. El que diu Pla va molt en la línia del realisme que el caracteritza.