M’arriben especialment “El pensament s’emplena de joventut i d’imprecisió” (per la tendresa de ser jove) “els eucaliptus tenen, a la nit, una immobilitat oriental” (per exòtica, especial), la “llum d’hivern, però, d’una puresa metàl·lica, esterilitzada, una mica crua i aspra” (aquest “esterilitzada” és l’adjectiu exacte, parla de contenció).

Aquest “del desig al tedi i del tedi al desig”, si és que això és possible, em sembla molt brillant, la cerca d’una mena de terme mig. És per allò que tot el que puja baixa, i tot el que baixa puja… no cal patir mai!