Comentaris a: 1r de gener 1919 http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9034 El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919) Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.5 Per: Josep Valls http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9034#comment-15693 Josep Valls Tue, 01 Jan 2019 16:03:37 +0000 http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9034#comment-15693 “De vegades faig callar un interlocutor amb una observació la falsedat de la qual és – em consta – absoluta , totalment inventada”.
Això, que el senyor Pla escriu el primer de gener del 1919, ho practicava passats seixanta anys, i força sovint. Recordo un cas molt concret: en un una conversa força (o molt) tibant amb el canonge magistral de la catedral de Girona, mossèn Damià Estela (que va ser rector del Seminari), arribà un moment que Pla, volent canviar de conversa ràpidament perquè es veia dialècticament acorralat (diguem-ho així), convidà a fumar el canonge. Aquest li contestà que tenia problemes de salut i el metge li havia desaconsellat el tabac, i per tant ja no fumava. Pla li etzibà: “Vostès els capellans prediquen molt del cel, però no tenen cap pressa per anar-hi”. I el canonge replicà: “És que el regne del cel comença en aquest món, tal com diu Joan Maragall a “El cantc espiritual”. “Maragall? Maragall? – digué amb sornegueria Josep Pla – no em citi res de Maragall, que s’ho va copiar tot de Gotehe…!”.
Va fer callar el seu interlocutor, i tant que sí. Fins al punt que el canonge doctor Estela es trobà molt incòmode i em va demanar que el tornés a Girona, on l’havia anat a buscar per visitar Pla al mas de Llofriu.

]]> Per: Helena Bonals http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9034#comment-15692 Helena Bonals Tue, 01 Jan 2019 12:45:43 +0000 http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=9034#comment-15692 Tal i com ve a dir Pla, el pitjor és creure’s les pròpies mentides en aquesta vida, “ser un mistificador sense saber-ho”. Aquest “De vegades faig callar un interlocutor amb una observació la falsedat de la qual és —em consta— absoluta, totalment inventada”: es refereix això a les boutades que diu de tant en tant quan parla, segurament.

“Els elogis em fan venir febre”, em recorda l’Edgar Allan Poe quan deia, a la introducció de El corb i altres poemes : “amb la mirada pendent de mesquines compensacions, o dels elogis encara més mesquins de la humanitat”. A vegades que no t’elogiïn és una bona senyal.

Però com que tot es pot veure des de més d’un costat, he de dir que hi ha elogis que són capaços de fer-te sentir el sublim, “evaporar-te”, que diria Pla.

]]>