Comentaris a: 13 de desembre 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 14 Dec 2018 12:31:28 +0000

Amic Josep Valls, jo, que he llegit i rellegit el Quadern gris, sense ser un especialista en art ni en música, literatura, escultura o en altres matèries, he cregut que aquest Quadern em confirma el que ja he anat veient en la lectura d’altres obres seves. No goso contradir el senyor Artur Ramon, però què és un crític —d’art, de música, del que vulgueu? Algú que us ajuda a entendre i veure potser d’una altra manera allò que un creador ens ha posat davant dels ulls. Pla ho fa molt sovint, i, per mi, amb encert, amb sentit i intel·ligència. El tinc per un bon lector, un bon espectador, algú que en un auditori està pendent del que sent. A mi m’ajuda a orientar-me. És un bon crític, i no sé si això se li ha valorat prou.

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 14 Dec 2018 12:22:55 +0000

“Tanta il·lusió que m’havia fet, anys enrere, aquest dia!”: a mi el fet de participar en aquest bloqg em fa la mateixa, exacta il·lusió que fa deu anys!”

Això dius, Helena, repetint paraules de Pla i aplicant-ho als comentaris tan escassos aquesta vegada.

Em passa una cosa semblant al que em va dir una vegada el meu avi quan jo menjava un crostó de pa: “Rosega, rosega, que com mes el rosegaràs, més gust hi trobaràs”. I aquesta vegada, aquest gust, si l’hi trobem, som pocs a compartir-lo. I deixem de compartir allò que cadascú hi pot trobar.

Per: Josep Valls

Josep Valls — Thu, 13 Dec 2018 12:21:45 +0000

Ahir, a la contraportada del diari El Punt Avui, el galerista, antiquari i historiador de l’art Artur Ramon, afirmava, entre altres coses, que Josep Pla “és el millor prosista del segle vint, però d’art no hi entenia res. Quan escriu de Manolo Hugué o de Gimeno, els utilitza en benefici propi, li interessen com a personatges per construir uns Homenots”.

No goso pas contradir l’opinió d’un historiador de l’art; potser sí el senyor Pla no hi entenia, però llegint el post d’avui, quina meravella…! Quines descripcions de colors i formes, quina transmissiò de sensacions finíssimes…! Potser no entenia d’art el nostre polígraf, però llegint (rellegint) aquest fragment d’El Quadern Gris avui recordat, penso ben directament en quadres pintats amb paraules. Pla potser no entén de pintura, però és un pintor “in puris naturalibus”.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Thu, 13 Dec 2018 10:22:03 +0000

Dels dos enamorats, “ella mira, amb la vista baixa, a terra”: que observador que és! Aquella timidesa o pudor tan ben descrits. Com tot el que ve després: “temps plàcid i lluminós”, “el Canigó, gelat i metàl·lic”, “una calma estàtica”, “un mar blavenc immòbil —la calma de la fatiga inútil”. Tot està aturat com aquesta noia.

“L’obvietat m’exaspera”: a la manca de matisos, es deu referir. “Tanta il·lusió que m’havia fet, anys enrere, aquest dia!”: a mi el fet de participar en aquest bloqg em fa la mateixa, exacta il·lusió que fa deu anys!