<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 11 de desembre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=8846" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8846</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8846#comment-15673</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 11 Dec 2018 09:33:12 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8846#comment-15673</guid>
		<description><![CDATA[“Cada dia, però, és diferent –com són diferents, en aquesta hora, cada dia, el color de la llengua i la disposició de l’esperit”. Aquest “color de la llengua”, a banda d’una sinestèsia, seria una metonímia per parlar de la seva literatura. És veritat, cada dia és diferent, i Pla poques vegades es repeteix, i sempre sorprèn.

“Totes les coses, però, són essencialment iguals, tant si són grosses com petites”: és com les muntanyes vistes des d’un avió, totes semblen igual d’altes. “Les persones que no han estat mai humiliades tenen, generalment, un aspecte bleda. Les que ho han estat massa tenen un aspecte insignificant i esmorteït”: l’important és sempre, encara que hagis estat humiliat, haver-te’n sortit. I reconèixer com fa Pla al final, que et mereixes la humiliació, és d’una persona amb una gran categoria humana. 

Per cert, que el sarcasme que citeu en la nota de sota és per pensar que veritablement no serveixes. Que evidentment no és el cas!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>“Cada dia, però, és diferent –com són diferents, en aquesta hora, cada dia, el color de la llengua i la disposició de l’esperit”. Aquest “color de la llengua”, a banda d’una sinestèsia, seria una metonímia per parlar de la seva literatura. És veritat, cada dia és diferent, i Pla poques vegades es repeteix, i sempre sorprèn.</p>
<p>“Totes les coses, però, són essencialment iguals, tant si són grosses com petites”: és com les muntanyes vistes des d’un avió, totes semblen igual d’altes. “Les persones que no han estat mai humiliades tenen, generalment, un aspecte bleda. Les que ho han estat massa tenen un aspecte insignificant i esmorteït”: l’important és sempre, encara que hagis estat humiliat, haver-te’n sortit. I reconèixer com fa Pla al final, que et mereixes la humiliació, és d’una persona amb una gran categoria humana. </p>
<p>Per cert, que el sarcasme que citeu en la nota de sota és per pensar que veritablement no serveixes. Que evidentment no és el cas!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
