“Hi trobo la gent del tren de les tres —malgrat que sempre hagi sortit a tres quarts”: la diferència que hi hauria entre el fons i la forma.

Sobre el senyor Torres Jonama: el fet d’haver volgut ajudar la població és la causa directa que no caigui bé a aquesta població. Ja s’acostuma a dir: “És estrany, no li caic bé, si no li he fet mai cap favor”.

“Escoltava la banda de música com si digués el rosari i deia el rosari com si escoltés la banda”: com Pla, poeta quan és realista, i realista quan és poeta.

Per què no m’avorreix mai, Pla? És completament inexhaurible! I guanya en cada relectura, en la d’aquest mateix moment i respecte fa deu anys.