Aquesta afirmació, “jo em quedaria, sempre, amb la llibertat”, seguida a continuació de “Les conviccions.”, em fa pensar que Pla també seria ondoyant, que ell també pot pensar el contrari del que acaba d’afirmar. Com sempre, aquest dir les dues coses alhora, com “òpera amb texans”, per explicar-ho que s’entengui, que és el que fa el millor art. El darrer paràgraf també és d’una contradicció total, per cert, és aquesta una de les entrades amb més intertextualitat que li he llegit.

Moltes gràcies per l’article de Xavier Pla! Constata que els adjectius no són cap accident en Pla, sinó la seva mateixa essència.