Això de “Tot és exterior”, en relació al segle XX, fa pensar. El món de les aparences en el segle que fa de l’abstracció, la forma exterior, l’al·legoria la seva base. “Època de màscares”, les de Picasso i les màscares africanes. Evidentment això no té res a veure amb el Renaixement, tan figuratiu. Aquest “¿vol dir retrocedir o avançar?” sobre Nietzsche, fa pensar en com l’art del segle XX, tornant al primitivisme, més aviat retrocedeix, és un progrés enrere.

“Creure, sense ironia, en el propi talent pot fer molt de mal. Però això té una relativa gravetat. És més greu, encara, el mal que pot fer als altres”: a El malaguanyat de Thomas Bernhard es mostra el mal que pot fer el geni pel contrast, l’ombra que fa sobre els altres.

El final d’aquesta entrada, amb sentit de l’humor, com sol ser habitual.