La història que explica no m’interessa gaire, però com l’explica sí. Per exemple:

“es mirà les misèries carnals amb un menyspreu aristocràtic” (el contrast entre “carnals” i “aristocràtic” és brutal).

“En el fons, a tothom agrada que el seu gos sigui una mica lladre. És una prova de vitalitat i d’intel·ligència canina gairebé tan eficient com, per a un home, tenir un compte corrent al banc” (però no cal ser gaire intel·ligent per això, seria una ironia).

“Arribà a fer sofregits amb una ondulació de matisos cal·ligràfica” (per metonímia, l’adjectiu “cal·ligràfica” que és el que Pla escriu sobre aquests sofregits).

“davant d’un pot d’anxoves o d’una olla de bitxos confits, la imaginació se li desplaçava a regions melòdiques i vagues” (una sinestèsia que enllaça gastronomia i música de manera molt lírica).

“Es tornà búdic, faceciós, descomunal i lleuger com una palla”(això és la traca final, feta d’un oximoron com “descomunal i lleuger com una palla”, si és que això és possible, seria per allò dels matisos).

També em crida l’atenció “Per acabar-ho d’arreglar, a mig berenar el Guenyo començava a cantar la palinòdia”, no coneixia el sentit de “palinòdia”, que deu ser metafòric.