Ara

Ara que ja no ets, amor, ets més que mai.
Ara que ja no et tinc, amor, et vull de veres.
Ara que ja no ets, amor, ets esperança.
Ara que t’he perdut, amor, ets meu per sempre.

L’amor, amor, és així: és si no és.

PIERA, Josep

Jo no la rebutjo, aquesta “forma de la sensibilitat”, i això que tendeixo a no ser convencional. Per cert, és la segona vegada que cito aquest poeta en aquest bloqg.

Sobre “una universitat indígena”: és per fer un oximoron amb el concepte d’univers? Aquest sentit de l’humor que sol mostrar cap al final em captiva.