“Les coses arriben al seu màxim sentit humà a força de concentrar-se, de posar-se de gairell, de filtrar-se”: aquesta frase sí que és reconcentrada, de gairell, filtrada! Anem per pams: “concentrar-se” seria el que fan les hipèrboles, o simplement el que sol fer la literatura, exagerar les coses per arribar al lector. Respecte “posar-se de gairell”: això em recorda els egipcis, el cubisme, per exemple, que veuen la realitat de costat per abastar-la millor, segurament. I aquest “filtrar-se” faria referència al “portar a través” de les metàfores. Tot per dir que “La tardor, aquí, és una cosa serena, lineal”, tot el contrari d’aquesta frase que hem analitzat.

No sabia que “L’aquositat densa de l’atmosfera, que dóna morositat al cos i al pensament, és propícia a l’aparició de bolets i a la seva germinació ràpida”, només sabia que es dorm més quan plou. Sobre aquesta frase: “El tedi, cristianament acceptat, és inefable”: l’avorriment pot ser creatiu? Jo tenia entès que la monotonia és contrària a l’art. Qui escriu això té la sort de no avorrir-se mai, és l’avantatge de tenir molta vida interior…