<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 7 de novembre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=8463" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8463</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8463#comment-15635</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 07 Nov 2018 08:18:08 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8463#comment-15635</guid>
		<description><![CDATA[Aquest “Paquita” del final, sí que seria un personatge “d’un sol bloc, d’una sola classe de pedra, com els de Racine”. Un personatge pla (un nou joc de paraules!), no rodó, un personatge amb un “caràcter unilateral, poc complex, rarament contradictori”, també. Que no evoluciona psicològicament, que deia Forster. És una prostituta, un cos, i res més, però té el detall, la delicadesa de referir-s’hi pel nom. El nom, senyal de l’ànima, que diu Kundera, tot i que jo no crec que l’ànima existeixi, al capdavall.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquest “Paquita” del final, sí que seria un personatge “d’un sol bloc, d’una sola classe de pedra, com els de Racine”. Un personatge pla (un nou joc de paraules!), no rodó, un personatge amb un “caràcter unilateral, poc complex, rarament contradictori”, també. Que no evoluciona psicològicament, que deia Forster. És una prostituta, un cos, i res més, però té el detall, la delicadesa de referir-s’hi pel nom. El nom, senyal de l’ànima, que diu Kundera, tot i que jo no crec que l’ànima existeixi, al capdavall.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
