—I vostè ¿on estiueja?”

Això seria començar la casa per la teulada, és donar més importància a l’accident que no pas a l’essència. però cadascú per on l’enfila. Si qui escriu això hagués de fer el mateix, preguntaria “¿Es tracta vostè d’un intel·lectual, d’un artista?”: és que tota la resta de la humanitat no m’interessa, encara que això em faci força inhumana!

Sobre el personatge Bofill, “Aprofita el moment —sol dir—; el restant és incert, hipotètic, inapreciable…”: una bona manera de començar la casa pels peus, allò meu no és el carpe diem, ho sento.