Comentaris a: 27 d’octubre 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 29 Oct 2018 11:28:49 +0000

Jo crec que si alguna cosa se t’hauria de perdonar és que no participis més al Bloqg!

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 29 Oct 2018 09:05:50 +0000

M’agrada molt tot el teu comentari, Josep! Molt perillós, viure sense llegir, sense un desinfectant com aquest de la vida…

Per: Josep VALLS GRAU

Josep VALLS GRAU — Sun, 28 Oct 2018 11:32:29 +0000

Genial, Pla. Llegeixo i rellegeixo aquest “27 d’octubre”, un dels textos que trobo més suculents i suggerents d’El Quadern Gris. No em cansa, ans al contrari: cada vegada em “diu” una cosa nova, la lectura es converteix quasi en oració – i perdonin que ho digui així. En textos com aquest és on hi trobo l’autèntic Pla: manca de petulància, contemplació verge del dia a dia, importància de l’adjectiu, una certa sintaxi afrancesada… Arribo a pensar que viure sense llegir pot arribar a ser perillós, perquè obliga a conformar-se amb la vida.
I és que en un món com el que ens ha tocat viure, llegir Pla és un autèntic desinfectant. Sí: desinfectant. I tornin a perdonar.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Sat, 27 Oct 2018 16:54:32 +0000

Està molt bé que Pla es fixi en la bellesa que genera l’arc de la tartana. “¿Per què l’arc és la forma de l’arquitectura –em demano– més susceptible d’accentuar l’instint humà per la bellesa?”: l’arc rodó renaixentista, per exemple, o l’arc, que, en una catedral gòtica, segons Wilhelm Worringer, produeix aquella impressió en la persona de ser engrapada i alçada cap amunt (ho recordo dins Abstracció i empatia). Aquest llibre seria com un arc que permet de copsar la bellesa de tantes coses…