<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 26 d&#8217;octubre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=8356" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8356</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8356#comment-15621</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Fri, 26 Oct 2018 07:14:53 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8356#comment-15621</guid>
		<description><![CDATA[Aquesta entrada de Pla és molt i molt poètica, a més de permetre la intertextualitat amb d’altres poemes. “Quan el far s’encén, hi ha un instant d’enlluernament –que es converteix de seguida en un rodar indiferent”. Seria d’un realisme que recorda Pere Quart i el seu “Promet, i promet tant! cada represa”, dins el poema L’amor de l’home, quan parla d’allò en què es converteix sovint l’espurna inicial. Aquest far en canvi, també podria ser el del Sonet CXVI de Shakespeare, amb “L&#039;amor és sòlid far que difon llum/ enmig de la tempesta i la foscura” (en la versió de Gerard Vergés de “it is an ever-fixed mark/ That looks on tempests and is never shaken). També em suggeriria una mena d’enlluernament, en relació a les composicions musicals que toca Roldós, aquest “La simple producció d’aquest fet produeix en l’erma vida de poble una sotragada perceptible”. Tot va de sotragades, avui, també la de l’altercat sorollós amb la seva mare...]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Aquesta entrada de Pla és molt i molt poètica, a més de permetre la intertextualitat amb d’altres poemes. “Quan el far s’encén, hi ha un instant d’enlluernament –que es converteix de seguida en un rodar indiferent”. Seria d’un realisme que recorda Pere Quart i el seu “Promet, i promet tant! cada represa”, dins el poema L’amor de l’home, quan parla d’allò en què es converteix sovint l’espurna inicial. Aquest far en canvi, també podria ser el del Sonet CXVI de Shakespeare, amb “L&#8217;amor és sòlid far que difon llum/ enmig de la tempesta i la foscura” (en la versió de Gerard Vergés de “it is an ever-fixed mark/ That looks on tempests and is never shaken). També em suggeriria una mena d’enlluernament, en relació a les composicions musicals que toca Roldós, aquest “La simple producció d’aquest fet produeix en l’erma vida de poble una sotragada perceptible”. Tot va de sotragades, avui, també la de l’altercat sorollós amb la seva mare&#8230;</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
