<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 23 d&#8217;octubre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=8333" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8333</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8333#comment-15620</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 23 Oct 2018 09:05:04 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=8333#comment-15620</guid>
		<description><![CDATA[Que Pla no es reboti davant del que diu d’ell  Coromina, és una bona cosa per a ell, tot i que no és del tot veritat. Pla no és una d&#039;aquelles persones primàries, que no saben matisar. L&#039;únic que no matisa, i per això li dona la raó, és que &quot;La meva passió per escriure és vivíssima. En realitat, no penso en res més&quot;.

La cita de Carducci és tot el contrari del que és primitiu, és una idealització que &quot;En moments determinats, justos, fa un gran, indiscutible efecte&quot;. 

“Sentir, del llit estant, caure l’aigua del teulat en la cisterna del jardí és molt agradable –tant com un soporífer”: és que la pluja sol ser ni més ni menys que un soporífer, quan plou es dorm més i més profundament, des de temps atàvics. No sé per què, potser és relaxant de sentir la pluja trobant-se protegit d’ella, com els primitius en una cova. Això sí que lligaria amb el suposat fons de primitivisme de Pla, segons Coromina. Al capdavall, el primitivisme forma part de manera important, el segle XX, en l&#039;art, és en l&#039;origen de l&#039;abstracció. I Pla no se n&#039;escapa, encara que vulgui ser realista.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Que Pla no es reboti davant del que diu d’ell  Coromina, és una bona cosa per a ell, tot i que no és del tot veritat. Pla no és una d&#8217;aquelles persones primàries, que no saben matisar. L&#8217;únic que no matisa, i per això li dona la raó, és que &#8220;La meva passió per escriure és vivíssima. En realitat, no penso en res més&#8221;.</p>
<p>La cita de Carducci és tot el contrari del que és primitiu, és una idealització que &#8220;En moments determinats, justos, fa un gran, indiscutible efecte&#8221;. </p>
<p>“Sentir, del llit estant, caure l’aigua del teulat en la cisterna del jardí és molt agradable –tant com un soporífer”: és que la pluja sol ser ni més ni menys que un soporífer, quan plou es dorm més i més profundament, des de temps atàvics. No sé per què, potser és relaxant de sentir la pluja trobant-se protegit d’ella, com els primitius en una cova. Això sí que lligaria amb el suposat fons de primitivisme de Pla, segons Coromina. Al capdavall, el primitivisme forma part de manera important, el segle XX, en l&#8217;art, és en l&#8217;origen de l&#8217;abstracció. I Pla no se n&#8217;escapa, encara que vulgui ser realista.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
