<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 21 d&#8217;octubre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=7932" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7932</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7932#comment-15616</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Sun, 21 Oct 2018 12:07:38 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7932#comment-15616</guid>
		<description><![CDATA[De la Venus de Cirene, a &quot;Un dia o l’altre, tothom ha hagut de passar per unes cames com canyes o botides com pernils&quot;. Avui el realisme de Pla mossega i molt. De la tirallonga d&#039;adjectius em quedo amb &quot;crua, cruel, inapetent&quot;, que són els darrers per alguna raó. Després d&#039;aquests adjectius tan contundents és com si ho haguessis viscut. És la gràcia de les paraules, de la poesia.

&quot;No nego pas que no puguin coexistir, en una mateixa persona, la intel·ligència i el bon gust&quot;. Qui escriu això té una amiga que sempre ha demostrat no ser gaire intel·ligent, però en canvi té molt bon gust, és curiós. He vist el vídeo de Massó, i a mi sí que m&#039;agrada. És digne d&#039;una ciutat tan maca com Girona.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>De la Venus de Cirene, a &#8220;Un dia o l’altre, tothom ha hagut de passar per unes cames com canyes o botides com pernils&#8221;. Avui el realisme de Pla mossega i molt. De la tirallonga d&#8217;adjectius em quedo amb &#8220;crua, cruel, inapetent&#8221;, que són els darrers per alguna raó. Després d&#8217;aquests adjectius tan contundents és com si ho haguessis viscut. És la gràcia de les paraules, de la poesia.</p>
<p>&#8220;No nego pas que no puguin coexistir, en una mateixa persona, la intel·ligència i el bon gust&#8221;. Qui escriu això té una amiga que sempre ha demostrat no ser gaire intel·ligent, però en canvi té molt bon gust, és curiós. He vist el vídeo de Massó, i a mi sí que m&#8217;agrada. És digne d&#8217;una ciutat tan maca com Girona.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
