Em sembla recordar que de Pío Baroja en vaig llegir El árbol de la ciencia, d’adolescent, i em va agradar molt. No m’estranya que Pla digui que “A disset anys, jo la devorava”, la seva obra. “És un realista d’una sensibilitat molt aguda, especialment sensible als grisos”: és força evident que el gris del títol d’aquest diari tindria una relació directa amb el seu volgut realisme. El blanc i negre sempre és contrast, abstracció, idealisme. Però per molt que s’esforci no se n’escapa, no se n’escapa tampoc cap artista, de la forma, de l’estil.