Comentaris a: 12 d’octubre 1918

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Mon, 15 Oct 2018 10:55:48 +0000

Josep, quan Pla va morir, jo tenia nou anys, i me’n recordo molt de quan ens ho van dir a l’escola, perquè era Sant Jordi. Quin luxe d’haver-lo tractat en persona!

Per: Josep VALLS GRAU

Josep VALLS GRAU — Sun, 14 Oct 2018 15:13:08 +0000

Els figuerencs, en general, se senten/ens sentim ufanosos d’aquestes pàgines que Pla dedica a Figueres al Quadern Gris. Ja aleshores, però més tard també, m’he anat preguntant si cap al final de la seva vida, el senyor Pla volgué tornar en certa manera a Figueres,a recordar i d’alguna manera reviure aquells anys que semblen ser-li feliços, aquelles descobertes a la Rambla, a l’Institut, a ca l’Herbolari… que tan bé explica aquí.
En tot cas, la relectura d’aquestes pàgines del Quadern Gris sí que ens revifa, a tots els qui el vam tractar i cuidar (ja es pot dir així) en els seus últims anys, uns records entranyables i irrepetibles, per haver pogut estar tant al costat del nostre insigne i millor polígraf del segle vint. I perdonin els personalismes, però no em puc estar d’evocar-ho i agrair-ho.

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 12 Oct 2018 12:13:31 +0000

“Aquest malson dels exàmens no aconseguí ofegar l’efecte agradable que em produí la ciutat”. Algú com ell, que reconegui que els exàmens són un malson… és com quan algú reconeix que els fills que ploren a la nit són un infern. Després rectifiquen, i diuen que és una joia de tenir-los, i surten amb les convencions. Però ja ho han dit.

Qui escriu això treia molt males notes a la carrera, però “és el temps que demostra qui val”. L’important és no deixar-se vèncer per la por. “Cisternes seques esdevenen cims/ pujats per esglaons de lentes hores”, diu Espriu.

Disculpeu-me aquesta “anada d’olla”.