La traducció que trobo a internet de “vox stultorum” és “la veu dels bojos”, no pas “de l’estupidesa”, com es diu en els comentaris del 2008, tot i que em sembla que són paraules relacionades, perquè estupidesa ve d’estupefaent. I no hi ha pitjor estupefaent que no la bogeria… La veu del poble, la veu de Déu, de la saviesa, o bé la veu de la bogeria? Això em recorda molt el que passa a Catalunya actualment. Diria que són les dues coses alhora, perquè a vegades no hi ha millor lucidesa que la d’un boig, ni més déu tampoc…

“Després de meditar tota la vida, us morireu i l’aigua continuarà igualment tèrbola”: després de donar voltes a aquest Pla, s’ha d’admetre que continuarà sent molt misteriós…

“La primera virtut que es necessita per dedicar-se a la literatura —a la novel·la, per exemple— és candor, ingenuïtat”: aquesta vegada s’ha descuidat la “fatxenderia” del 1er d’octubre! I és que per escriure s’ha de ser humil i vanitós alhora.

Observo com Pla acostuma a tancar les seves entrades amb una nota d’humor com la de l’”enterrament important” d’avui.