Primer de tot, aquest Balmes que “Sabé aliar perfectament els seus estudis amb els interessos pràctics de la seva família”. A la carrera, Jordi Llovet ens va recomanar que, si volíem llegir i escriure com a filòlegs, treballéssim en una feina similar a la d’un banc, que ens deixés la tarda o el matí lliures. Com Pessoa, com Kafka. Però el temps que tinc per escriure treballant en una biblioteca en horari compacte, encara no m’és suficient, bàsicament tinc només els caps de setmana, i alguns moments que esgarrapo per fer un poema, o per escriure al Bloqg! Tinc massa limitacions que no cal que enumeri aquí.

“La literatura catalana d’avui té una cosa molt agradable: és una literatura desproveïda totalment de preciosisme”: diu això i després elogia un Carner que també tracta de preciosista. Una nova manera d’anar per la tangent.

Quan parla de la sensualitat de la joventut, passa de “pensant en la fornicació amb senyoretes vagues, generalment inconcretes”, allò que se somnia, a “fornicant amb senyoretes concretes i tangibles”, allò que seria l’experiència. Quan qui escriu això, quan pensa en el seu ex, mai no està segura de si ha estat més bo de conèixer-lo, perquè m’ha servit per aprendre el que no vull, que no haver-lo conegut mai.

“El matrimoni ensenya moltes coses”: i la solteria també!

“Perquè en aquest país es guanyi la vida un home gandul (sense caure en algun ofici servil o en el parasitisme bufonesc) ha d’ésser enormement intel·ligent”: el cas de Pla no és el de Mir, que es va casar amb una dona que li permetia de dedicar-se exclusivament a pintar, el que seria “parasitisme bufonesc”. Però la gran intel·ligència de Pla, tot i l’hora en què es llevava, no crec que porti a pensar que era un gandul.

Per últim, i encara que “l’avorriment és voler-ho dir tot”, és fantàstic com Pla es mou de nou per la tangent quan elogia primer els moviments de les màquines, per passar als de les orelles dels gats. Al capdavall, la intuïció per sobre de la raó.