<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 3 d&#8217;octubre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=7367" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7367</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7367#comment-15596</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 03 Oct 2018 09:05:09 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7367#comment-15596</guid>
		<description><![CDATA[&quot;Quan les persones es coneixen i es tracten assíduament, tendeixen a la mútua confessió, i tota confessió implica el descobriment de febleses innombrables, de considerables errors, d’intimitats grotesques, d’incomptables ridículs&quot;: a qui escriu això, quan està entre amics, o quan dina a la feina, li agrada de desfogar-se. Sincer ve de sencer. Li és ben bé igual que el que digui no sigui políticament correcte. Però el que diu Pla a continuació també pot ser cert: &quot;Els amics —sol dir-se— ho perdonen tot. No és cert. No perdonen mai les vostres pròpies febleses&quot;. Fixem-nos que no diu allò de &quot;qui diu les veritats perd les amistats&quot;, no parla de quan els fas mal, només de quan te&#039;l fas a tu mateixa. O sigui que els amics no perdonarien res, al capdavall!]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>&#8220;Quan les persones es coneixen i es tracten assíduament, tendeixen a la mútua confessió, i tota confessió implica el descobriment de febleses innombrables, de considerables errors, d’intimitats grotesques, d’incomptables ridículs&#8221;: a qui escriu això, quan està entre amics, o quan dina a la feina, li agrada de desfogar-se. Sincer ve de sencer. Li és ben bé igual que el que digui no sigui políticament correcte. Però el que diu Pla a continuació també pot ser cert: &#8220;Els amics —sol dir-se— ho perdonen tot. No és cert. No perdonen mai les vostres pròpies febleses&#8221;. Fixem-nos que no diu allò de &#8220;qui diu les veritats perd les amistats&#8221;, no parla de quan els fas mal, només de quan te&#8217;l fas a tu mateixa. O sigui que els amics no perdonarien res, al capdavall!</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
