Quan parla del canvi entre aquestes paraules i les pàgines perfectes de Joaquim Ruyra, amb “El fet d’haver pogut produir aquesta transfiguració implica una certa virtualitat —potser”, crec que es refereix, amb aquesta virtualitat, a la possibilitat que té la llengua de produir sinònims. Que són sempre producte de la creativitat popular, i que funcionen de manera metafòrica, virtual.

A qui escriu això el castellà li costa sempre de digerir. Qualsevol paraula, com “vale”, és un principi de substitució lingüística imperdonable.