<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 9 de setembre 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=7221" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7221</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7221#comment-15575</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Tue, 11 Sep 2018 07:09:14 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=7221#comment-15575</guid>
		<description><![CDATA[Pla és infantil i madur alhora, com el protagonista de &lt;i&gt;Jude l&#039;obscur&lt;/i&gt; de Thomas Hardy. I no pas perquè aquest llibre té molta part escrita de gran, sinó per una manera intrínseca de ser. L&#039;altre dia pensava que, de fet, Pla és un tros de pa, i disculpeu el joc de paraules.

És una mica com &quot;Malgrat els murs dels voltants, que els deprimeixen, els claustres us alliberen&quot;, aquesta manera de ser en dos sentits oposats alhora.

La descripció de Girona sota la pluja, molt com en un quadre.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Pla és infantil i madur alhora, com el protagonista de <i>Jude l&#8217;obscur</i> de Thomas Hardy. I no pas perquè aquest llibre té molta part escrita de gran, sinó per una manera intrínseca de ser. L&#8217;altre dia pensava que, de fet, Pla és un tros de pa, i disculpeu el joc de paraules.</p>
<p>És una mica com &#8220;Malgrat els murs dels voltants, que els deprimeixen, els claustres us alliberen&#8221;, aquesta manera de ser en dos sentits oposats alhora.</p>
<p>La descripció de Girona sota la pluja, molt com en un quadre.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
