“Pantorrilla” és un hispanisme o castellanisme evident, però “panxell”, pel que veig al Diccionari Català Valencià Balear, tenia un ús geogràficament limitat.

Sota l’adjectiu “tou”, aquest diccionari també conté l’expressió tou de la cama, que defineix així:

|| 6. La part blana o menys compacta d’una cosa; cast. tierno, pulpa. Tou del dit: el polpís del dit; cast. pulpejo. Tou de la cama: la part més carnosa de la cama (Pallars, Tremp); cast. pantorrilla.

Pla té un grandíssim sentit de la llengua, però certes coses semblaven resultar-li indiferents, i, en el català central, el terme pantorrilla era (i segurament encara és) el més usual.

No crec que volgués provocar cap efecte. Més aviat, l’efecte (una mica de set-ciències) l’hauria causat escrivint panxell.

Va escriure certament pantorrilla, i tots els correctors li ho van respectar, amb cursiva, això sí, com correspon a un mot manllevat.

És l’explicació que hi veig jo.

———–
Comentari enviat per error al bloQG del 2008 i traslladat en aquest pels administradors

“Tothom posava aquella cara de sofriment fingit que era costum de fer davant de la música distingida”: això és una frase divertida, que seria molt realista també.