Diu Pla: “No em sap pas greu el temps que he perdut cremant-me les celles sobre els primers amors, però sospito, en tot cas, que l’hauria aprofitat més si m’hagués dedicat als amors tardorals”. El diable sap més per vell que per diable, molt més que aquest tòtil de Martí. Els joves no saben que “La primera cosa que es necessita per a sentir una passió és saber-la expressar”. I volen lligar però tenen una “mala pata” increïble.

Pla diu que no té imaginació (una mentida de cap a peus, de fet és tota una posa), i a continuació que “Si he d’ésser franc, diré, a més, que els clixés que circulen sobre els primers amors em semblen absolutament falsificats”. Amb l’excepció de Romeo i Julieta, segurament, com per a Cervantes el Tirant lo Blanc .

L’acabament d’aquesta entrada és una bona traca final: parla de “la mediocritat, la impressionant mediocritat” d’aquest personatge i el seu matrimoni. ¿Com pot algú passar per aquest text i no vibrar?