El que no he vist mai és “aquilotada” per referir-se a una persona d’aquest tipus, crec que vol dir que ho ha estat per molt de temps, com sol passar.

“Durant tota la tarda hom s’esforça per dir la major quantitat possible d’obvietats i de frases fetes. La cosa llòbrega comença, en realitat, a la sortida”: llòbrega és aquesta darrera frase, que costa molt d’entendre. Sembla que digui que per sota dels vels d’aparent felicitat sempre hi ha la roca de duresa de la vida.

“Les senyoretes ataquen el llonguet i les preses de xocolata d’una manera perfectament distingida: amb les puntes de les dents”: a casa ens expliquen que, de petits, si els oferien alguna cosa per menjar sempre havien de dir que “prou”, mai un senzill “sí”.

“Aspiren a demostrar que són persones desproveïdes d’avidesa, i, per contra, molt donades al despreniment”: si ho aconsegueixen és que són unes artistes, aquestes noies. És molt divertida la intervenció de la solterona, paraula que sembla que no té traducció al català, així com sí que tenim “conco”.