Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 17 Aug 2018 07:27:31 +0000

Aquest “un lloc per a cada cosa i cada cosa al seu lloc”, el tenir controlats tots els vaixells, realment sembla que s’hauria de carregar tota curiositat. Perquè quan trobes una cosa que has perdut per culpa del desordre, després d’un gran esforç, estaries exercitant la memòria involuntària indirectament, allò que cal per ser autènticament creatiu, el que sovint va acompanyat de la curiositat. El fet de ser absolutament puntual, aquesta rigidesa, tampoc seria de persona curiosa, creativa. Per això és un esdeveniment important que el senyor Juanola tregui la ullera de llarga vista, és bo que conservi, malgrat tot, una gran curiositat. El fet que sembli que hagi vist a l’horitzó “un vaixell singular i absolutament desconegut”, és la falsa alarma de quan creus que has trobat la idea genial. La idea més productiva d’aquest farmacèutic, per cert, tots la coneixem, les seves pastilles Juanola.

Comentaris a: 17 d’agost 1918.

Per: Helena Bonals