Sobre aquest senequisme que Pla sembla rebutjar: Alain de Botton, a El consol de la filosofia, deia que Sèneca era el filòsof que sostenia que, passi el que passi, la vida continua exactament igual, de prendre’s les coses amb filosofia. Aquesta “massa familiaritat fastigueja” crec que es refereriria a voler contradir aquesta actitud. Al no anar als “parts de les seves amigues” i els “enterraments dels seus amics”, sinó “veure les deesses en un estat de salut física permanent”. A viure una realitat idealitzada, en definitiva.