Comentaris a: 10 d’agost 1918

Per: Ramon Torrents

Ramon Torrents — Fri, 10 Aug 2018 17:42:34 +0000

Sobre Francesc Rierola, a l'edició (bloQG) del 2008, hi va haver uns quants comentaris. L'Antoni, un dels lectors i comentaristes més autoritzats del 2008, va dir això, però trobareu altres coses sobre el personatge objecte del cèlebre pensament de Pla: "El drama literari és sempre el mateix: és molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina."

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 10 Aug 2018 17:05:41 +0000

Hola, Montserrat,
que jo recordi ja és la segona vegada almenys que Pla parla d’aquest país sahàric.

Per: Montserat Francès

Montserat Francès — Fri, 10 Aug 2018 10:08:03 +0000

“Aquestes baluernes de ferro que ara s’alcen una mica a tot arreu per mantenir un molí de vent són realment horribles. Sobre el paisatge, al costat de les velles, torrades, cases de pagès, fan un efecte desagradable i detonant. No lliguen amb res.”

La destrucció del paisatge no és cosa d’ara. Cada època el destrueix com pot.

En el fons de Pla jo hi veig un virgilià, però també un pagès real, un creador de paisatge (encara que ell no ho fos exactament), que sap què és el tresor de l’aigua, un hort ben regat…

Per: Helena Bonals

Helena Bonals — Fri, 10 Aug 2018 09:15:49 +0000

“Per cridar no es necessita fer cap esforç. Cridar no és res”: fa pensar en el gran poema Indesinenter d’Espriu: “Li hauria estat/
senzill de fer/ del seu silenci mur/ impenetrable, altíssim:/va triar/ la gran vergonya mansa/ dels lladrucs”.

És curiós això que diu: “és molt més difícil descriure que opinar”. A la carrera ens deien “analyse, not describe”. O sigui que hi ha alguna cosa més difícil encara que descriure.

Els crits es podrien relacionar amb les joies de les dones, en una associació d’idees molt agosarada. Ja ho deia Forster: “Només connecta…”

Però el contrapunt amb tota aquesta “descripció” de les dones enjoiades, que seria l’opinió velada contra els nous rics, és quan es posa del costat del progrés, “encara que aquestes noses del paisatge molestin”.