Sobre a): Una vegada vaig llegir un text d’Espinàs, que deia que si no vols viure la realitat, hauràs de passar per un pont de solitud sobre ella. Amb l’ajuda de la tendència natural a fugir d’ella, o de l’adquirida. Però això sempre és molt dur, igualment.

Sobre b): com més gran es torna la persona, sembla que més fàcilment es converteixi en un ser celestial, sense desitjos, que és de tornada de tot. Però com diu Pla, “queda sempre un racó de tendresa autèntica”.

Sobre c): conec una persona que en societat no parla mai. No es pot entendre aquest mutisme, menys encara que els que es fan pesats parlant, la banalitat que diu Pla.

La solitud sol ser austera, per això diu que és barata. Completament d’acord. I valenta també, el vanitós “aspira, abans que tot, que el planyin”.