<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
		>
<channel>
	<title>Comentaris a: 18 de juliol 1918</title>
	<atom:link href="http://www.lletres.net/pla/QG100/?feed=rss2&#038;p=6817" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6817</link>
	<description>El quadern gris - Blog del centenari del Quadern gris. Josep Pla (1918-1919)</description>
	<lastBuildDate>Mon, 27 Feb 2023 09:53:00 +0000</lastBuildDate>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3.5</generator>
	<item>
		<title>Per: Helena Bonals</title>
		<link>http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6817#comment-15521</link>
		<dc:creator>Helena Bonals</dc:creator>
		<pubDate>Wed, 18 Jul 2018 09:17:46 +0000</pubDate>
		<guid isPermaLink="false">http://www.lletres.net/pla/QG100/?p=6817#comment-15521</guid>
		<description><![CDATA[Això dels diners i la reacció de la mare... és així, hi ha familiars que no es veuen si no és que un dels dos es vol aprofitar econòmicament de l&#039;altre. Crec que això es relaciona amb &quot;Si la nostra ànima és la nostra capacitat d’il·lusió&quot;. Quan sento a dir que &quot;d&#039;il·lusió també es viu&quot;, mai acabo d&#039;entendre per què, se m&#039;escapa. Però en aquest cas ho veig clar, els diners fan la hipocresia, permeten de fer veure el que no és. 

Pla passa del &quot;blau pur, profund, estèril, de l&#039;arcada del cel&quot;, a la &quot;polpa turgent&quot; de la noia que passa. Un canvi semblant a la reacció de la mare, també semblant al contrast entre &quot;Entre els que no tenen mai un no i els que no diuen mai que sí&quot;. Qui escriu això tampoc sap mai què triar, perquè les dues coses acostumen a ser igual de negatives.

Una altra &quot;captatio benevolentiae&quot;, dir que té ànima de càntir.]]></description>
		<content:encoded><![CDATA[<p>Això dels diners i la reacció de la mare&#8230; és així, hi ha familiars que no es veuen si no és que un dels dos es vol aprofitar econòmicament de l&#8217;altre. Crec que això es relaciona amb &#8220;Si la nostra ànima és la nostra capacitat d’il·lusió&#8221;. Quan sento a dir que &#8220;d&#8217;il·lusió també es viu&#8221;, mai acabo d&#8217;entendre per què, se m&#8217;escapa. Però en aquest cas ho veig clar, els diners fan la hipocresia, permeten de fer veure el que no és. </p>
<p>Pla passa del &#8220;blau pur, profund, estèril, de l&#8217;arcada del cel&#8221;, a la &#8220;polpa turgent&#8221; de la noia que passa. Un canvi semblant a la reacció de la mare, també semblant al contrast entre &#8220;Entre els que no tenen mai un no i els que no diuen mai que sí&#8221;. Qui escriu això tampoc sap mai què triar, perquè les dues coses acostumen a ser igual de negatives.</p>
<p>Una altra &#8220;captatio benevolentiae&#8221;, dir que té ànima de càntir.</p>
]]></content:encoded>
	</item>
</channel>
</rss>
