En els Pensaments de Blaise Pascal, aquest autor ens explica de manera brillant com no és que no pensem en la mort, és que no hi volem pensar, i per això ens omplim d’activitats o de feina. Un rei s’envolta de joglars que el distreuen, la gent normal no es para a pensar ni un moment, perquè li vindria una depressió important en ser conscient de la realitat que ha de morir. Per això estan fets els viatges durant les vacances, que qui escriu això no suporta.

Dostoievski, a L’idiota, explica que és molt pitjor morir executat que no pas en el camp de batalla. Perquè en el primer cas tens temps de pensar que has de morir, mentre que de l’altra manera no t’ho esperes tant i no hi pateixes. A aquest autor li va passar, i al darrer moment es va salvar, em sembla recordar.