“hi trobem els amics, la gent de sempre: totes les fustes corcades i naufragades de Palafrugell i de la rodalia. La xusma de sempre”: que dur que és amb aquests amics! No crec que ell se’n consideri, de xusma, en tot cas.

“Quan fa fred, tenen un aspecte encongit i musti; quan ve el bon temps es dilaten i revifen”: recordo de quan feia física a EGB que la professora explicava com amb el fred hom s’acostuma a recollir amb tot el cos, de manera visible, mentre que quan fa calor és tot el contrari. En aquest cas la dilatació sembla metafòrica, es refereix a l’estat d’ànim.

“La felicitat és un punt determinat d’inconsciència”: diuen que només poden ser feliços els idiotes. En tot cas aquesta inconsciència em fa pensar en quan et ve la inspiració, també, perquè les millors idees són les que venen de l’inconscient. I et fan molt feliç.

“És d’aquells homes que troben que la misèria és pintoresca”: o sigui, digna de ser pintada, o en aquest cas, descrita per escrit per Pla. Qui, a més d’arribar a ser poeta molt sovint, a vegades és com si pintés amb les paraules. Crec recordar que la pintura li agradava molt, més que la música, no sé si m’equivoco.