“es pot arribar a saber més per estat de gràcia que per estudi i paciència”: és la diferència entre els empollons i els desperts, que he llegit alguna vegada. A vegades, però, no es pot escollir.

Això del pobre que “d’anar a captar, en diu anar a cobrar la contribució” seria també una manera de ser vanitós. Diu Thomas Mann a Tonio Kröger que el fet que t’estimin és una cosa que sols afecta la teva vanitat, perquè el millor del món és estimar, s’entén, però el fet que tothom desitgi el primer és el que permet aquesta “societat de fatxendes”, l’única concebible per Pla.

Em fa pensar, aquesta descripció de la farigola i del romaní. Sembla un exemple de les teories filosòfiques basades en la deducció i la inducció. Que també ho podrien ser de l’amor propi i la humilitat respectivament.